Aquests dos darrers divendres hem anat a la residència d’avis de la Garriga a fer un taller de telèfons mòbils.
Al principi, quan vam arribar allà, estàvem una mica nerviosos perquè no sabíem si ho faríem bé i si sabríem ensenyar el què necessitaven…
Hem pogut treballar la nostra paciència i empatia perquè moltes coses que nosaltres donem per fetes per a ells no ho són; com per exemple obrir la pantalla del telèfon amb el dit o tirar una foto.
Ens hem sentit molt estimats perquè els avis ens deien que els seus fills no dediquen mai temps a ells en aquestes coses i que els hi diuen que ells se’n poden sortir sols i hem vist la dificultat que per ells significa.
Ha estat una bona experiència també ensenyar i veure que no només significa dir com es fa la cosa perquè mai a la primera surt bé. A ells els hi ensenyàvem, i després els hi fèiem practicar i moltes vegades ho havíem de tornar a ensenyar posant exemples o els hi hem escrit manuals perquè així ho podien seguir.
Creiem que a ells els hi ha agradat molt perquè han marxat tots molt contents i ens ho han agraït molt. Ha estat una molt bona activitat que si tenim la possibilitat la repetirem una altra vegada. Ah! I la professora d’educació emocional, la Cristina, es va emocionar durant el taller perquè va dir que era molt bonic veure com nosaltres ajudàvem a persones grans!!!
(Escrit pels alumnes de Year 9).
